Vam néixer d'un esgotament profund. Cansats de les cares de gos, dels crits al mirall i de l'estètica hipermasculinitzada on sembla que si somrius perds massa muscular.

Creiem en la disciplina ferotge sota la barra de press banca, però també creiem en devorar un paquet de galetes obert sense cap mena de remordiment just en acabar. L'equilibri no és menjar arròs amb pollastre; l'equilibri és fer exactament allò que et dona la gana.

"Som l'esquerda en el mirall del fitness tòxic."